La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l’ocell a la branca.Mireu quina frase més bonica! És de Mercè Rodoreda, a Jardí vora el mar. Tot just obrim les portes de la tardor, però m’ha agradat tant que no he volgut esperar a l’estació correcta.
Lector de fons 