Els escenaris fantàstics de Joan Manuel Gisbert

Un dels escriptors que m’ha impressionat amb més força per la seva potència imaginativa és Joan Manuel Gisbert. Escriu unes aventures fantàstiques originalíssimes, amb una bona capacitat per crear emocions i mantenir l’interès. També m’agrada com barreja diferents registres textuals, ideals per a treballar a classe de llengua. Encara que després ha escrit molts altres llibres, la força creativa dels primers em sembla difícil de superar. Per exemple, Escenarios fantásticos (SM, 1995), unes aventures narrades per Nathaniel Maris, un periodista especialitzat en fets fantàstics i misteriosos.
Anuncis

Les flors medievals d’Álvaro Cunqueiro

Llegir Álvaro Cunqueiro és molt plaent: per la seva prosa, que flueix amb elegància i bon ritme; pel seu humor, gairebé omnipresent, quan no el desplaça la melangia; pels seus personatges, sempre atractius. De fons, ambients fascinants: una Galícia màgica i cèltica; l’Europa medieval, feta d’història i literatura; o una mediterrània homèrica i tràgica. Per descobrir Cunqueiro és ideal un recull de contes de joventut, amb un títol inspiradíssim: Flores del año mil y pico de ave. La glosa de la balada de Fillon (Oú sont-ilz, Vierge souvraine? / Mais où sont les neiges d’antan?) o les lluites del bisbe Gonzalo són històries que impressionen amb força la memòria. Llàstima que ja fa molts anys que no es reedita. Però estem de sort: a la Biblioteca Virtual Cervantes es pot descarregar tot el llibre. No és una versió gaire còmoda de llegir, però està a l’abast de tothom.

L’última aventura de Harry Potter

Ara sí, ja puc opinar sobre l’últim llibre de J. K. Rowling, perquè ja l’he acabat. Una vegada més, les aventures de Harry Potter m’han atrapat amb la seva màgia. Harry Potter i les relíquies de la mort (Empúries, 2008) és una novel·la per llegir a corre-cuita, de les que et fan passar pàgines amb vehemència, i alhora a contracor, perquè s’acabaran abans. Des del meu punt de vista, l’autora tanca la sèrie amb dignitat i satisfent les expectatives. Hi he trobat alguns defectes menors, tot s’ha de dir: la necessitat de concloure fils argumentals porta a algunes acumulacions narratives, i de vegades els personatges desfilen massa ràpid, perdent relleu. L’epíleg no agradarà a tothom, però em sembla digne. Tot amb tot, molt bé. Amb el pas dels anys i els llibres, la meva opinió sobre les novel·les de J. K. Rowling ha anat canviant. Quedi clar que les he llegit totes amb gust i el mateix desfici accelerat, i que mai n’he sigut un detractor. Però determinats aspectes que em semblaven deficiències els aprecio ara amb nous ulls, i les indeterminacions s’han anat concretant i definint positivament. Per això, he refet i corregit un article que vaig escriure quan anàvem pel tercer títol. Si us interessa saber què en penso ara, el trobareu amb els altres articles.

Aprendre a escoltar amb Momo

Avui tinc poc temps. Momo (Alfaguara), de Michael Ende, és una interessant reflexió sobre la importància d’aprofitar bé el temps. En aquest apunt ràpid, però, m’agradaria recordar Momo com la nena que sabia escoltar. Quan el narrador descriu aquesta virtut de la protagonista, ens ensenya que s’escolta amb les orelles, amb els ulls, amb els gestos…

Els fills d’en Hurin, herois tràgics de Tolkien

En escriure aquest post, em sento una mica traïdor. Dedicar a Tolkien una pobre dotzena de ratlles em sembla tan miserable… Però no vull canviar l’estil del blog, i he de ser breu. Els fills d’en Hurin (Columna, 2007) és un relat èpic amb tota la força de les millors planes de l’autor. Herois mítics amb foc a la sang, una maledicció terrible, destins tràgicament inexorables, amors desgraciats, dracs, nans, guerres… Amb l’avantatge, penso, que no cal ser lector habitual de Tolkien per quedar corprès. Però… No me’n puc estar, no puc dir tan poc. Inauguro una plana amb enllaços a articles més llargs, i així no em sento tan malament.

Una mica de paciència

Encara no m’he llegit el darrer llibre d’en Harry Potter i, per tant, no en puc opinar. Hauré d’esperar que algú me’l deixi quan l’acabi, perquè a casa meva només en comprarem un, però encara no ho hem fet, i quan ho fem, estarà ocupat uns dies… Tot amb tot, em penso que no hauré d’esperar gaire: conec molts lectors que estan avançant a tota velocitat cap al desenllaç de la trama. Mai he tingut tants alumnes a classe llegint el mateix llibre, amb aquesta frisança i… per iniciativa pròpia! Quan pugui opinar, doncs, opinaré. De moment, puc dir que espero amb ganes el moment, perquè vaig llegir els sis anteriors, i amb tots m’ho vaig passar bé.