Els ulls són per mirar,
les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.
Els dits són per tocar
i els peus per caminar.
El nas, per olorar;
la boca, per parlar.
La llengua, per tastar;
les dents per mastegar.
Orelles per sentir…
T’ho torno a repetir!
Si de petits tots haguéssim après aquesta cançoneta, i la repetíssim de tant en tant, em penso que aniríem millor. La podeu trobar al Recull de poemes per a petits i grans (Kairós, 1995) d’en Joan Amades.
Avui ha fet més fred, i ja toca: estem a la setmana dels barbuts. En un període de set dies celebrem les festes de Sant Maure, Sant Pau Ermità i Sant Antoni Abat. Com diu Joan Amades en el seu Costumari català, “segons la iconografia catalana, tots tres porten llargues barbes. Hom té aquesta setmana per la més freda de l’hivern”. I és que si un dia no saps què llegir, agafa’t el costumari i busca el dia o la setmana que corre: faràs descobriments interessantíssims. Jo sempre m’hi quedo enganxat, i acabo llegint moltes més planes que no pas m’esperava. A veure si plou algun dia més, perquè “la pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.
Lector de fons 