Dins de la narrativa actual, ignoro si s’ha definit el subgènere de novel·les gastronòmiques, o literatura d’hostaleria. És evident que la temàtica s’està posant de moda, i alguns dels best-sellers més recents han apostat clarament per les papil·les gustatives. Si aquest gènere hipotètic existís, hi inclouria sense dubtar-ho Hotel Almirante (Espasa-Calpe, 2002), de Marta Rivera de la Cruz. No crec que passi als manuals de literatura, però està ben escrita, planteja una història romàntica clàssica i elegant, i l’ambientació és molt original i aconseguida.
Les novel·les policíaques autòctones (si les podem anomenar així) aporten matisos molt interessants a la lectura. Per exemple, els àpats suculents que prepara la dona de Kostas Jaritos a les novel·les de Petros Markaris són una exhibició de cuina grega, i conviden a la reflexió si les comparem amb les tristes i fredes menjades del pobre Kurt Wallander, el depriment (i aconseguit) detectiu suec creat per Henning Mankell. Per a mi, la cura que els autors han tingut en aquests detalls és senyal de qualitat narrativa.
Lector de fons 