Detectius a la cuina

Les novel·les policíaques autòctones (si les podem anomenar així) aporten matisos molt interessants a la lectura. Per exemple, els àpats suculents que prepara la dona de Kostas Jaritos a les novel·les de Petros Markaris són una exhibició de cuina grega, i conviden a la reflexió si les comparem amb les tristes i fredes menjades del pobre Kurt Wallander, el depriment (i aconseguit) detectiu suec creat per Henning Mankell. Per a mi, la cura que els autors han tingut en aquests detalls és senyal de qualitat narrativa.
Anuncis

Una història amb bon gust

Dins de la narrativa actual, ignoro si s’ha definit el subgènere de novel·les gastronòmiques, o literatura d’hostaleria. És evident que la temàtica s’està posant de moda, i alguns dels best-sellers més recents han apostat clarament per les papil·les gustatives. Si aquest gènere hipotètic existís, hi inclouria sense dubtar-ho Hotel Almirante (Espasa-Calpe, 2002), de Marta Rivera de la Cruz. No crec que passi als manuals de literatura, però està ben escrita, planteja una història romàntica clàssica i elegant, i l’ambientació és molt original i aconseguida.