El dia dels ocells

Avui és el dia dels ocells (quina coincidència bonica: felicitats, Francescs!). Si no la coneixeu, mireu-vos aquesta web, la Enciclopedia de las aves: és una guia impressionant, completíssima i molt ben feta. A més, tinc l’honor de conèixer algun col·laborador. No cal estar malalt d’ocells per xalar una estona (l’ocell de la foto no hi surt, és un fabulós… Gamarús de Lapònia! Té tela, el gamarús…).
Anuncis

Per arribar a bon port, encara que anem a peu

Cada vegada són més nombrosos els llibres d’itineraris, que ofereixen opcions de recórrer el país per a tots els gustos: a peu, en bicicleta, en cotxe, llargs, curts, d’alta muntanya, de muntanya no tan alta, costaners, per a nens, per a grans, gastronòmics, culturals, fotogràfics, naturals, faunístics i botànics, industrials, comercials, històrics, fins i tot llegendaris, literaris, arquitectònics, comarcals i locals, urbans, rurals… Bé, em penso que amb aquestes línies en faig prou (i me n’he deixat). Avui m’han fet un bon elogi de les guies A peu per les comarques de Tarragona, de Rafael López-Monné, que publica l’editorial Arola: “Cap excursió m’ha decebut”.

On observar ocells (si es deixen)

Fa uns anys, un grapat d’ornitòlegs de casa nostra, d’aquells que sumen passió fervent amb ciència seriosa, van publicar un llibre amb pistes sobre On observar ocells a Catalunya (Lynx, 1989). És com una guia per a excursionistes, amb itineraris, punts d’especial interès, recomanacions de temporada… fins i tot hi ha algun suggeriment gastronòmic. Els espais naturals que s’enumeren són molt diferents, podem trobar-hi entorns variats de pràcticament tot Catalunya. Plantegen itineraris senzills, assequibles a molts públics, bonics encara que els ocells no et diguin res… o que no surtin. L’encert ornitològic, però, és d’una encomiable precisió: cap excursió m’ha decebut (sense oblidar que parlem d’ocells salvatges, no d’un zoològic). Llàstima que no s’hagi reeditat: per veure ocells, o per fer-ne bones fotos (com aquesta d’en Jaume), no és del tot imprescindible. Ajuda, això sí.

La meva Peterson

Quines ganes tenia de parlar de la Peterson, la guia d’ocells que tants ornitòlegs ha fet. Aprofitaré unes paraules d’en Bernat Teixidor i Morell, malalt d’ocells i vell amic meu, que em porten molts records: La meva Peterson, pobrica, està una mica atrotinada, perquè els seus fulls conserven la memòria de moltes sortides ornitològiques. Per exemple, la pàgina dels voltors té la taca del cafè que se m’hi va vessar una vegada; l’agró blanc, pintat pel meu fill petit un dia que es veu que no tenia res més a fer, va esdevenir una espècie nova que es podria batejar com “agró multicolor”. I sort que el vaig enxampar a temps, aquell pintor precoç! Malgrat les vellúries i xacres que té la meva Peterson, m’ha fet tanta companyia que no l’abandonaré mai. Ho prometo.