Saki, contes amb un punt d’amargant

Feia temps que volia llegir els contes de Saki. M’han decebut una mica, si més no els recollits a Cuentos de humor y de horror (Anagrama, 2008). Són peces literàries lleugeres, divertides, tècnicament brillants. Però, per al meu gust, més àcides del compte. O, sense deixar els paràmetres gustatius, amb un punt d’amargant que me’ls ha fet incòmodes. I és que hi ha un humor desesperançat amb el que no acabo de connectar, potser perquè es centra massa en les misèries humanes i mira amb poca benevolència les pobres criatures que som.
Anuncis

La fascinació de l’horror

Les narracions extraordinàries d’horror o de terror (Quaderns Crema, 2003) d’Edgar Allan Poe són una lectura difícil de descriure, potser perquè els adjectius que em venen al cap són molts i variats. Al final, m’he quedat amb fascinants, perquè l’atracció morbosa amb què em van captivar a l’adolescència era una veritable fascinació. I en redescobrir-los, anys més tard i amb un bagatge més gran de lectures, també em van embadalir, per la força arrabassadora de les històries i l’increïble poder d’ambientació.