De vegades costa trobar llibres per als nens que no s’ho passen bé llegint. Quan et pregunten uns pares preocupats o un mestre amb ganes d’ajudar, dius tot segur: “Sí que n’hi ha… I tant!”. Però et poses a pensar i se’t fa difícil trobar-ne. Un que no acostuma a fallar és Les aventures de la mà negra (La Magrana, 2002), de Hans Jürgen Press. És un llibre amb ingredients del còmic i dels passatemps, però s’ha de llegir, amb els dibuixos no n’hi ha prou. A alguns els ha anat bé.
intriga
Combinar amb gosadia
Elemental, querido Chaplin (Minotauro, 2005) és una novel·la original. El seu autor, Rafael Marín, normalment conrea la ciència-ficció, amb èxit reconegut. Aquí, però, s’allunya dels seus paràmetres habituals i ordeix una història tot curiosa. La narració és emocionant, manté molt bé el ritme narratiu i desborda imaginació. És allò que en podríem dir un llibre-pel·lícula, perquè el tempo i els recursos narratius són més propis del cinema d’acció que de les novel·les. Però en aquests dies de mestissatges artístics, què s’hi ha de dir? El més curiós de tot és la barreja de personatges reals i de ficció que trobem al llibre (el títol ja permet intuir-ho). Fer coincidir en un mateix argument a Sherlock Holmes, Charles Chaplin i Einstein, és agosarat. Però amb una bona dosi d’humor i un plantejament encertat, l’autor aconsegueix un relat digne i entretingut.
Lector de fons 