Avui he après una expressió nova. La troballa ha sigut una sorpresa agradabilíssima, com quan passeges pel camp i un abellerol o una puput creuen el camí davant teu: una alegria sobtada. Llegia les Rondalles de Verdaguer i m’he trobat amb la locució “anar d’un badall de grill”, que vol dir anar de ben poc, estar a punt a punt… Quina gràcia, aquesta forma de significar la mínima dimensió.