magia

by

El Hòbbit, la porta al món de Tolkien

La millor porta d’entrada al món literari de JRR Tolkien, especialment per als lectors joves, és El hòbbit. Al marge de la relació amb les altres obres de l’autor, ens trobem amb una narració clàssica d’aventures fantàstiques: amb un protagonista antiheroi, una colla de companys memorable, monstres horripilants i aliats formidables, escenaris fabulosos, màgia, tresors, batalles i un drac que fa feredat. I un humor fi, fi. Ah, i un anell màgic.
by

L’última aventura de Harry Potter

Ara sí, ja puc opinar sobre l’últim llibre de J. K. Rowling, perquè ja l’he acabat. Una vegada més, les aventures de Harry Potter m’han atrapat amb la seva màgia. Harry Potter i les relíquies de la mort (Empúries, 2008) és una novel·la per llegir a corre-cuita, de les que et fan passar pàgines amb vehemència, i alhora a contracor, perquè s’acabaran abans. Des del meu punt de vista, l’autora tanca la sèrie amb dignitat i satisfent les expectatives. Hi he trobat alguns defectes menors, tot s’ha de dir: la necessitat de concloure fils argumentals porta a algunes acumulacions narratives, i de vegades els personatges desfilen massa ràpid, perdent relleu. L’epíleg no agradarà a tothom, però em sembla digne. Tot amb tot, molt bé. Amb el pas dels anys i els llibres, la meva opinió sobre les novel·les de J. K. Rowling ha anat canviant. Quedi clar que les he llegit totes amb gust i el mateix desfici accelerat, i que mai n’he sigut un detractor. Però determinats aspectes que em semblaven deficiències els aprecio ara amb nous ulls, i les indeterminacions s’han anat concretant i definint positivament. Per això, he refet i corregit un article que vaig escriure quan anàvem pel tercer títol. Si us interessa saber què en penso ara, el trobareu amb els altres articles.
by

Una mica de paciència

Encara no m’he llegit el darrer llibre d’en Harry Potter i, per tant, no en puc opinar. Hauré d’esperar que algú me’l deixi quan l’acabi, perquè a casa meva només en comprarem un, però encara no ho hem fet, i quan ho fem, estarà ocupat uns dies… Tot amb tot, em penso que no hauré d’esperar gaire: conec molts lectors que estan avançant a tota velocitat cap al desenllaç de la trama. Mai he tingut tants alumnes a classe llegint el mateix llibre, amb aquesta frisança i… per iniciativa pròpia! Quan pugui opinar, doncs, opinaré. De moment, puc dir que espero amb ganes el moment, perquè vaig llegir els sis anteriors, i amb tots m’ho vaig passar bé.