Les flors medievals d’Álvaro Cunqueiro

Llegir Álvaro Cunqueiro és molt plaent: per la seva prosa, que flueix amb elegància i bon ritme; pel seu humor, gairebé omnipresent, quan no el desplaça la melangia; pels seus personatges, sempre atractius. De fons, ambients fascinants: una Galícia màgica i cèltica; l’Europa medieval, feta d’història i literatura; o una mediterrània homèrica i tràgica. Per descobrir Cunqueiro és ideal un recull de contes de joventut, amb un títol inspiradíssim: Flores del año mil y pico de ave. La glosa de la balada de Fillon (Oú sont-ilz, Vierge souvraine? / Mais où sont les neiges d’antan?) o les lluites del bisbe Gonzalo són històries que impressionen amb força la memòria. Llàstima que ja fa molts anys que no es reedita. Però estem de sort: a la Biblioteca Virtual Cervantes es pot descarregar tot el llibre. No és una versió gaire còmoda de llegir, però està a l’abast de tothom.
Anuncis

Les aventures d’un correu

Carta al rey, de Tonke Dragt (Siruela, 2006), és una novel·la d’aventures que funciona molt bé. La història de Tiuri, el jove aspirant a cavaller, està situada en una edat mitjana més literària que real. Després d’un inici agilíssim, l’acció es desenvolupa amb una força que no decau, i ens porta sense perdre el rumb a un desenllaç coherent. Jo diria que la novel·la deu bona part del seu èxit a la transparència narrativa: la solidesa de l’estructura clàssica; un protagonista atractiu i modèlic; uns misteris misteriosos però proporcionats; dolents i perills exposats amb claredat… M’ha semblat especialment encertada la ressenya de bienvenidosalafiesta. Suggereixo provar el llibre per obrir horitzons als lectors joves excessivament “especialitzats” en la literatura fantàstica: sense màgia ni éssers imaginaris també es pot quedar captivat.