Les flors medievals d’Álvaro Cunqueiro

Llegir Álvaro Cunqueiro és molt plaent: per la seva prosa, que flueix amb elegància i bon ritme; pel seu humor, gairebé omnipresent, quan no el desplaça la melangia; pels seus personatges, sempre atractius. De fons, ambients fascinants: una Galícia màgica i cèltica; l’Europa medieval, feta d’història i literatura; o una mediterrània homèrica i tràgica. Per descobrir Cunqueiro és ideal un recull de contes de joventut, amb un títol inspiradíssim: Flores del año mil y pico de ave. La glosa de la balada de Fillon (Oú sont-ilz, Vierge souvraine? / Mais où sont les neiges d’antan?) o les lluites del bisbe Gonzalo són històries que impressionen amb força la memòria. Llàstima que ja fa molts anys que no es reedita. Però estem de sort: a la Biblioteca Virtual Cervantes es pot descarregar tot el llibre. No és una versió gaire còmoda de llegir, però està a l’abast de tothom.

Les aventures d’un correu

Carta al rey, de Tonke Dragt (Siruela, 2006), és una novel·la d’aventures que funciona molt bé. La història de Tiuri, el jove aspirant a cavaller, està situada en una edat mitjana més literària que real. Després d’un inici agilíssim, l’acció es desenvolupa amb una força que no decau, i ens porta sense perdre el rumb a un desenllaç coherent. Jo diria que la novel·la deu bona part del seu èxit a la transparència narrativa: la solidesa de l’estructura clàssica; un protagonista atractiu i modèlic; uns misteris misteriosos però proporcionats; dolents i perills exposats amb claredat… M’ha semblat especialment encertada la ressenya de bienvenidosalafiesta. Suggereixo provar el llibre per obrir horitzons als lectors joves excessivament “especialitzats” en la literatura fantàstica: sense màgia ni éssers imaginaris també es pot quedar captivat.