Llegir obres de referència per passar l’estona pot semblar un disbarat. Home, si és el llistí telefònic, la bestiesa és evident. Però quan són obres ben triades i toquen algun ram que ens interessa, resulten una lectura entretinguda i profitosa. A més, tenen avantatges: pots començar per on vulguis, ho pots deixar quan te’n cansis i, si les espaies en el temps, la curiositat obre la gana. Una lectura d’aquest estil pot ser un bon diccionari de mitologia, com el Diccionario de mitología griega y romana (Paidós, 1994) de Pierre Grimal. És molt complet i està ben escrit. No defrauda.
M’ha arribat a les mans un llibre recent de Stephen R. Lawhead. Encara no l’he llegit, però puc recomanar un cicle del mateix autor d’ara fa uns anys: Pendragon. La editorial Timun Mas el va publicar en cinc volums (1999). A mi em va agradar molt Taliesin, el primer de tots: a més d’altres virtuts, em va sorprendre l’original lligam que estableix entre la Atlàntida mítica i el cicle artúric. Els següents llibres són més fluixos, i encara que es deixen llegir, amb tres n’hauria fet prou. Des de 2006 es poden trobar a Planeta.
Lector de fons 