L’evolució de Calpurnia Tate

Presentar-se com a Callie Vee, l’única noia de set germans, en un poblet de Texas a las darreries del segle XIX, pot ser un bon punt de partida per fer una novel·la inoblidable. Caldria alguna cosa més, com una narradora amb gràcia, un nom original (la Callie Vee es diu Calpurnia), uns bons secundaris (l’avi investigador, els germans cavallots, les criades amatents…), i res d’això falta a la narració. A mi també m’ha atrapat la vocació naturalista de la noia, perquè és un tema que m’encanta, i les descripcions de les seves exploracions són versemblants i apassionades. He trobat molt ben lligada la trama amb l’ambientació del tombant de segle. Al missatge feminista, però, li falta un pèl de subtilesa per acabar de funcionar. Ara bé, és una pega minúscula d’aquest títol del tot recomanable. El primer capítol està a la web de Roca.

De La evolución de Calpurnia Tate (Jaqueline Kelly, Roca Editorial) em van atreure dues coses: la primera de totes, la coberta i l’acurada edició del llibre, que enamora només veure’l; l’altre, un consell de la llibretera de confiança: “és un llibre juvenil, però que pot agradar a tothom”. Aquestes lectures per a totes les edats acostumen a entusiasmar-me. Penso que aquests dos ganxos (edició acurada i consell del llibreter) són elements que ha de cuidar qui vulgui triomfar amb els seus llibres. N’hi afegiria un tercer, i és l’opinió que aconsegueixi entre els posts dels afeccionats a la bona literatura. Ara per ara, és un dels referents que més confiança em dóna a l’hora de triar les lectures. Hi ha tantes novetats, que el suggeriment dels “experts” se’m fa imprescindible!

Una altra delícia de la narrativa nord-americana

Un altre parèntesi llarg, i ja en van uns quants… Però, primum vivere, deinde blogare, que hauria dit Aristòtil en algun dels seus posts (perquè si fos d’ara, tindria blog, no?). La lectura no l’he abandonat tant, i puc dir que el primer regal d’aquest Sant Jordi es mereix un 10: Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008. Una editorial amb punteria finíssima!). Un 10 ben guanyat: perquè és un llibre divertit, molt divertit; i a l’hora tendre, i a l’hora humà; i tan ben escrit… Potser em predisposa el record d’altres delícies de la narrativa nord-americana: Van venir com orenetes, La comèdia humana, o Matar un rossinyol, sense pensar-m’ho gaire. Comparteixen el narrador infantil, l’ambientació rural, una galeria humana igual d’atractiva, i unes anècdotes senzilles explicades amb mestratge narratiu.