Anar a peu

Article del blog #naturaurbana, iniciativa que explico en aquest post.

Un dels objectius de #naturaurbana és animar tothom a apreciar la natura amb què convivim a les ciutats. Per a això cal conèixer-la, i un pas necessari per a aquest descobriment és l’observació. Ja vindran més endavant (i no sempre) la identificació, la classificació, l’estudi… Però el primer (i jo diria que el més plaent), és la contemplació.

Per a observar la vida natural de les ciutats, us ofereixo un suggeriment ben senzill: aneu a peu. I no ho dic en oposició a “anar en cotxe”. Em refereixo al sentit tradicional d’anar caminant: xino-xano. No sóc utòpic: tinc prou clar que són necessàries altres maneres de desplaçar-se. Per ser pràctic, podria defensar el transport públic, o encoratjar els promotors de la bicicleta, però no ara. Preferirem un o altre mitjà de transport, però hi ha moments en que cotxes, motos, autobusos, tramvies o bicicletes són necessaris, donats els condicionants de temps i distàncies de la vida de ciutat.

Ara bé, només caminant és possible parar l’atenció suficient en l’entorn per descobrir tota aquesta natura urbana que ens envolta. La velocitat de l’home a peu és perfecta per a l’observació. Els sentits poden captar tanta vida! És evident en la vista: el pas de caminant permet detectar les coses amb anticipació; l’aproximació progressiva ens va donant més detalls. Només a peu ens podem aturar sota un arbre, i buscar el millor angle, tot evitant el contrallum o aquella branca empipadora que ens tapa un ocell esquerp.

És a peu com millor podem tenir les orelles parades, i l’oïda pot sentir una piulada entre el brancatge, o el miol d’un gat. És caminant que podrem olorar una flaira nova, i descobrir si surt d’un arbre o d’aquell matoll. A més a més, les coses interessants estan a les voreres, o als balcons, o als jardineres, i no al mig de la calçada (poca natura urbana a l’asfalt. I millor així: la natura que trobem al mig de les carreteres acostuma a estar atropellada…).

En els recorreguts que fem sovint, el ritme pausat d’anar a peu ens facilitarà detectar les petites diferències que mostren que la ciutat està viva i que el temps passa: un niu acabat de fer al ràfec de la teulada, al mateix lloc de cada any; un fruiter que ja ha florit; l’herba groga de calor; una heura que va canviant del verd a l’ocre, passant per matisos fabulosos de taronges, roses i bordeus; i el gran roure del veí, ja pelat…

Per tant, ja ho sabeu: si voleu descobrir la natura urbana, camineu. Quan sigui possible, és clar. De vegades, es pot fer més sovint del que ens pensem. Potser hi ha petits trajectes que us podeu permetre el luxe de triar, o dies en que el temps i la calma convidaran a la passejada. Aneu a peu: veureu més coses, i les sentireu millor.