Prendre notes (o la metamorfosi de les pàgines llegides)

He estat llegint un llibre tan bo, tan ple d’expressions encertades, que pensava: “has de començar a prendre notes, això de llegir sense quedar-te res ja no pot ser…”. Però no ho veig clar, perquè els llibres no els vull subratllar, i anar anotant-ho tot és una llauna. I, a més… què passa amb tot allò de bo que he llegit sense guardar-ne ni una ratlla? Quin remordiment! I ves per on, unes planes més endavant, el mateix llibre que provoca el conflicte em dóna una resposta preciosa. Aquesta sí que l’apunto:

Yo debería tomar notas. Y no las tomo. ¿Por qué guardar, retener? Confío en la metamorfosis de estas páginas leídas, ocurridas en mí. Ante un gran árbol o una fuente, uno no se preocupa de tomar notas. Se aprende en silencio y poco a poco – pues la lección es larga y el maestro paciente – a convertirse en un gran árbol – o al menos en una hoja – , o a convertirse en fuego – o al menos en una chispa.

Ho trobareu a Autorretrato con radiador, de Christian Bobin (Árdora, 2006). Quan l’acabi, us en dic alguna cosa més.