Un cove sense peixos

Avui he anat a pescar. Si prenem al peu de la lletra la definició de PESCAR al DIEC2 (Agafar peix traient-lo de l’aigua) estic dient una mentida. No com la primera accepció de la paraula MENTIDA (Asserció feta conscientment contra la veritat), sinó més aviat en el sentit, també vàlid, de Il·lusió, engany a mi mateix. Ja fa anys que jo no vaig a pescar, perquè hi vaig i torno sense peix… Potser faig altres coses: anar al mar, sortir a prendre el aire o a tirar les canyes. A pescar, res de res. Ja m’he resignat: no en sé. Però el llenguatge té aquestes coses, i l’expressió reconeguda per tothom manifesta una intenció clara, fins i tot inclou les esperances, mentre que del resultat se’n despreocupa. La convenció social no reconeix l’expressió “anar a no pescar”, o “tornar de no pescar”. (Quina manera tan complicada de dir que he anat a pescar i he tornat amb el cove sense peixos, no?).