Les nostres terres són més variades que extenses. Dins la seva unitat general de llengua, raça i clima, es fa perceptible la diferència gradual de latituds conforme anem davallant dels avetars del Pirineu fins als boscos de palmeres d’Elx. En aquestes rondalles gironines i valencianes, i dins un aire de família prou de bon reconèixer, trobarà fàcilment el lector un agradós contrast entre el nord i el sud: les històries d’àligues, bruixes i apareguts tan característiques del nord de Catalunya, són filles de les vetlles d’hivern llargues i plujoses; els cels sempre serens del sud del País Valencià es reflecteixen en les seves rondalles, màgic estany que sovint esborrona una aura tèbia i embeguda de perfums, alè qui sap d’algun jardí secret de les Mil i Una Nits.
M’ha agradat aquesta passejada literària per les nostres terres. La fa en Joan Sales al pròleg de les Rondalles gironines i valencianes editades per Ariel el 1953.
Lector de fons 