Malalt d’ocells

Si llegiu aquest blog de tant en tant, ja sabreu que no parlo gaire dels nostres llibres. Però avui fa un any que va morir el meu amic Xavier Fàbrega, company d’aventures literàries, i no me’n puc estar de recomanar-vos la lectura (o relectura) del nostre primer llibre: Malalt d’ocells (Pagès Editors, 2002). En Xavier recomanaria que el compressiu, però aquesta broma era seva. Guardo una carpeta plena de retalls de premsa, de cartes inesperades, de mails d’amics i coneguts: un devessall de papers que han quedat lligats per sempre a la nostra il·lusió d’autors acabats d’estrenar. Els records d’aquells dies són d’uns pocs, però el llibre és per a tothom que el vulgui obrir. Avui, en recordar l’esgarrapada brutal d’ara fa un any, l’he tornat a prendre entre les mans, i he trigat poc a somriure. Creieu-me, és divertit.

A la vora del Ganges

Una lectura captivadora d’aquests últims dies d’estiu: El riu, de Rumer Godden (Viena, 2007). Els records d’infants anglesos a l’Índia colonial han procurat matèria literària a més d’una bona novel·la. Sembla que el contrast entre els costums exquisits de la metròpoli britànica i l’exotisme colorista i fragant de l’Àsia impressioni amb una força extraordinària la memòria d’aquests infants, i amb els anys emergeixen en relats vivíssims, com aquest. Cal agrair a Viena l’encert de recuperar-lo.