Un llibret rodó de Truman Capote: Niños en su cumpleaños

De Niños en su cumpleaños, de Truman Capote (Nórdica Libros, 2011), m’ha agradat el final, i encara més el principi. I el que queda enmig, que no és gaire, perquè es tracta d’un relat prou breu. L’ambientació està molt aconseguida (Alabama, sud profund, 1947); l’encert a l’hora de reflectir el món interior dels nens, que és total; la història d’amor adolescent: portentosa, per subtil i benhumorada; i en tan poques ratlles, que sembla que no hi pugui dir res, diu de tot i ho fa molt bé, sempre narrant, sense parar. És a dir, que m’ha agradat tot, un llibret rodó.

El koala assassí

Un ingredient habitual de l’humor és l’exageració, molt evident en les caricatures o en les històries portades a l’extrem. Les facècies de El koala asesino (Sajalín, 2011), de Kenneth Cook, en són un exemple clar. La veritat és que el relat del koala no és el millor d’aquest recull, però s’ha de reconèixer que l’editor va tenir vista a l’hora de triar el que faria de títol. A mi m’han agradat més els contes de les serps o del dromedari. Totes, però, són històries molt simpàtiques, ambientades en una Austràlia profunda i salvatge, que tenen com a protagonista al mateix narrador i els tipus amb qui es va trobant per a fer diferents reportatges. Ah, i una fauna diferent de la nostra (molt atractiva i força més perillosa). En la majoria de les narracions s’intueix una anècdota originària vertadera, que després, amb l’exageració, s’ha convertit en una història divertida. Gairebé sempre amb un punt d’excés, però funciona prou bé. Si us ha agradat Gerald Durrell, o xaleu amb relats que combinen natura i diversió, us ho passareu bé amb aquest llibre.