“Qui és l’últimaaa? Servidoraaa…” al cim del món

Fa poques setmanes, els diaris anaven plens de les cues que calia fer per deixar petjada al cim de l’Everest. Si no fos pel patetisme de la situació, i perquè s’hi mor gent, la foto de les aglomeracions al graó de Hillary faria més gràcia que pena: semblava la cua d’una carnisseria o d’un mostrador de la Renfe quan tens pressa. Hi ha bons llibres sobre les ascensions a l’Everest. Recordo amb afecte la d’en John Hunt, que em va fer vibrar amb la fita de sir Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay. El relat d’en Messner em va semblar més al·lucinant, potser per la manca d’oxigen. El magnífic reportatge de Jon Krakauer, La febre del cim (Empúries, 2001), és una molt bona aproximació a la situació actual de la muntanya, assetjada per interessos més comercials que esportius. El drama humà d’aquell any és impactant, i el relat ataca amb valentia una concepció de l’alpinisme molt poc assenyada. (La notícia, aquí).

Àfrica i la mirada sabia de Kapuscinski

Que n’és de bo en Kapuscinski! Estic llegint un altre llibre del periodista polonès i ha tornat a captivar-me, com em va passar fa temps amb obres de la categoria d’Ébano (Anagrama, 2007). En aquell reportatge extens feia un recorregut per Àfrica que em va semblar fascinant, per l’anàlisi precisa i humana del continent, per l’interès de les històries, per la qualitat i la sensibilitat poètica de la seva prosa. El que llegeixo ara ja el comentaré quan l’acabi, com és norma en aquest blog. Però va per bon camí.

Podeu trobar una opinió força coincident a Tinta xinesa.