Una altra delícia de la narrativa nord-americana

Un altre parèntesi llarg, i ja en van uns quants… Però, primum vivere, deinde blogare, que hauria dit Aristòtil en algun dels seus posts (perquè si fos d’ara, tindria blog, no?). La lectura no l’he abandonat tant, i puc dir que el primer regal d’aquest Sant Jordi es mereix un 10: Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008. Una editorial amb punteria finíssima!). Un 10 ben guanyat: perquè és un llibre divertit, molt divertit; i a l’hora tendre, i a l’hora humà; i tan ben escrit… Potser em predisposa el record d’altres delícies de la narrativa nord-americana: Van venir com orenetes, La comèdia humana, o Matar un rossinyol, sense pensar-m’ho gaire. Comparteixen el narrador infantil, l’ambientació rural, una galeria humana igual d’atractiva, i unes anècdotes senzilles explicades amb mestratge narratiu.

El protagonisme d’un bosc

Quan un llibre m’agrada, el rellegeixo. Si m’agrada molt, el rellegeixo molt. El bosque animado (Espasa-Calpe, 2006), de Wenceslao Fernández Flórez, l’he rellegit moltes vegades. Està escrit amb un estil deliciós, en un llenguatge carregat de matisos, que marida poesia, humor, tendresa, ironia, estampes rurals i encert narratiu. Curiosament, el marc espacial, un bosc de Galícia, esdevé el veritable protagonista del llibre. Per la fraga de Cecebre desfilen uns personatges simpàtics, tots molt humans, encara que de vegades siguin plantes o animals, o fins i tot un trenet d’estar per casa. Són memorables els episodis de l’arbre nouvingut, o la lluita entre els pescadors i les truites, i personatges com el patètic bandoler Fendetestas. Per obrir boca, podeu llegir-ne l’inici aquí.