Cap a terres salvatges

Fa unes setmanes remenava a la biblioteca, a la caça d’una lectura per a un viatge llarg en autobús, i vaig triar un llibre perquè… sortia un autobús a la coberta. Sí, és veritat: tot i la seva lògica aparent, el procediment d’elecció té poques garanties de proporcionar una lectura del tot satisfactòria. Està clar que aquesta no va ser la única variable que vaig tenir en compte: coneixia l’autor, en Jon Krakauer, pel seu memorable llibre-reportatge La febre del cim; el resum de la contraportada també em va semblar molt atractiu; el paratge on arranca la investigació, Alaska, ha sigut l’inici de moltes aventures literàries emocionants.

El cas és que Cap a terres salvatges va ser una molt bona troballa. Krakauer sap mantenir l’interès d’una història fascinant, malgrat que ja en sabem el final. Per què un jove que ho té tot abandona la família i la seguretat del seu món per perdre’s al nord glaçat? De debò Jack London pot provocar aquesta fugida de la societat? La vida intensa i breu d’en Chris McCandless (o Alexander Supertramp) es tractada amb humanitat i encert, i el seu periple americà esdevé un itinerari vital que planteja preguntes molt interessants. Per sort, llibre i viatge em van durar més o menys el mateix, però no m’hauria importat fer més hores d’autobús amb aquest volum entre les mans.

El lleó de Joseph Kessel

Sense deixar el continent africà, avui m’agradaria recomanar El lleó (Empúries, 2002), de Joseph Kessel. D’aquest llibre em van semblar especialment aconseguits el narrador desconcertat, el lleó del títol i, sobre tot, la nena protagonista. La història és senzilla, però amb força suggerent: descriu paisatges, i flora i fauna; però, principalment, transmet sensacions. A mi em va semblar que, els qui no som d’allà, no podem entendre del tot aquell món. Encara que es pot etiquetar com a llibre juvenil, ha de ser per a bons lectors.