Sant Jordi

by

Les adquisicions d’aquest any

Podria semblar que m’he passat els últims dies llegint les novetats de Sant Jordi, oblidant els lectors d’aquest blog. Què fresc! Doncs no, llegir he llegit molt poquet, i escriure… gens! Ja ho heu comprovat els que em demanàveu per les adquisicions de la diada. Però han vingut dos dies de festa i he tingut prou temps, ja us poso al dia. Finalment, per un camí o per un altre, a casa han arribat: la Divina comèdia de Dante, en la edició bilingüe de Joan F. Mira (Proa, 2000). N’he llegit tres o quatre pàgines a l’atzar, i m’ha fet venir ganes d’estiu (me’l reservo). També m’ha fet il·lusió firar-me Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008). I, de propina, dos llibres més: La isla, de Giani Stuparich (Mínúscula, 2008. Aquesta editorial m’ha decebut poques vegades) i Narciso negro, de Rumer Godden, una autora que he descobert fa poc. Ja aniré explicant com ho trobo tot. Pla, Rodoreda i Sales hauran d’esperar a l’any que ve. O potser no tant, ves a saber.
by

Llibres que m’agradarien per Sant Jordi

I doncs, quins llibres m’agradarien per Sant Jordi? En tinc uns quants de clissats, gràcies als consells de bons amics. Per exemple, fa temps que vaig al darrera de les Notes del capvesprol d’en Josep Pla (Destino, 2001). O la Divina comèdia de Dante, en la edició bilingüe de Joan F. Mira (Proa, 2000). Per no parlar del temptador estoig amb la Narrativa completa de Mercè Rodoreda (Edicions 62, 2008). I posats a demanar exquisideses, encara hi afegiria les Cartes completes entre Mercè Rodoreda i Joan Sales. Finalment, i amb moltes ganes, perquè me n’han parlat molt bé, Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008).

Un o altre caurà. Tots no ho crec: la sobrietat és virtut, i la paciència també. Sense oblidar que hi ha crisi…

by

Una tria difícil per Sant Jordi

No és gens fàcil, això de recomanar bons llibres per Sant Jordi. El problema no són els bons llibres (que n’hi ha molts), ni recomanar-los (que ho faig amb molt de gust). La dificultat està en fer una tria, i tot condensat i amb pressa, quan l’objectiu permanent del blog és aquest. Però som-hi. Tot són lectures d’aquest any:

El riu, de Rumer Godden (Viena, 2008), és d’aquells relats inoblidables, per la veu infantil de la narradora i l’exòtic paisatge de la India.

El zorro ártico de Sjón (Nórdica, 2008) és una narració diferent, original, captivadora per la seva trama i una senzillesa carregada de ressonàncies poètiques.

Tres llibres ambientats en la immensitat russa (no només geogràfica, sinó històrica i dramàtica):

Vida i destí de Vassili Grossman (Galaxia Gutenberg, 2008), una fabulosa novel·la sobre la 2a guerra mundial; l’impressionant recull d’articles sobre la dissolució de la URSS que trobem a El imperio, de Ryszard Kapuscinski (Anagrama, 2006); i l’emocionant epopeia siberiana d’Esther Hautzig a L’estepa infinita (Salamandra, 2008).

En lloc segur, de Wallace Stegner (Libros del Asteroide, 2008), és de les novel·les més sòlides i ben escrites que he llegit darrerament, centrada en la història de l’amistat entre dos matrimonis al llarg dels anys.

N’afegeixo dos més, dels quals encara no he fet la ressenya, però que he trobat boníssims, per no perdre-se’ls:

La montaña de los siete círculos, de Thomas Merton. És de fa anys, però s’ha d’aprofitar ara que l’ha reeditat Edhasa. És la història d’una conversió interior, narrada de forma autobiogràfica per un intel·lectual i un escriptor com una casa.

Encara no n’he parlat al blog, i en tinc moltes ganes: La fórmula preferida del profesor, de la japonesa Yoko Ogawa. Una amistat entre una senyora de fer feines, el seu fill i un vell professor de mates. Per original, per positiu, per humà…

I a mi, quins llibres m’agradarien per Sant Jordi? Això ho deixo per demà… o demà passat.

by

Llibres que no recomano per Sant Jordi

No m’agrada recomanar llibres per Sant Jordi. O, per dir-ho bé, prefereixo no proposar llibres a l’engròs, ja sigui per Sant Jordi o per Sant Joan. Pot semblar una postura antipàtica, però és que recomanar així, en general… no em fa el pes. En particular, la cosa canvia. Si sé per a qui és el llibre, quants anys té, què ha llegit, què li agrada… Bé, llavors potser sí que suggeriria un títol, i dos, i els que calgui. No m’importa compartir les meves impressions de lectura (aquest blog n’és una prova evident). Però està clar: les llistes fan servei, si es comenten i es contrasten. Per tant, aprofito aquesta diada per esmentar algunes lectures recents que m’han agradat. Si algú, perquè li sembla que els nostres gustos han de coincidir, ho considera recomanacions, endavant. Només les enumero: cadascuna té o tindrà el seu post.

 

– El violí d’Auschwitz, Maria Àngels Anglada (Columna, 2006)

– Por donde sale el sol, Blanca García (Ciudadela, 2007)

– Léxico familiar, Natalia Ginzburg (Lumen, 2007)

– Mil sols esplèndids, Khaled Hosseini (Amsterdam llibres, 2007)

– La carretera, Cormac McCarthy (Mondadori, 2007)

– Van venir com orenetes, William Maxwell (Libros del Asteroide, 2007)

– Els fills d’en Hurin, JRR Tolkien (Columna, 2007)

– La pesca del salmó al Iemen, Paul Torday (RBA, 2007)

– La lladre de llibres, Markus Zusak (La Campana, 2007)

 

(Notes: l’ordre és alfabètic d’autors. Tot és narrativa. En poso 9 perquè m’agrada el número).