Una petita sensació de victòria

Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col·loques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria. Tota la gràcia d’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d’altres triguen molt, d’altres no el troben mai.

Mercè Rodoreda, pròleg a Mirall trencat.

Hi ha escriptors que escriuen bé sobre com escriure. Sales n’és un, Pla un altre. I també Rodoreda. La cita l’he tret d’aquí.

Tres veus femenines

Tres veus femenines, italianes, intimistes. Tres escriptores excel·lents: Susanna Tamaro, Natalia Ginzburg i Marisa Madieri. Les he posat per ordre de fama, em penso. Si les posés per ordre de preferència, de gustos personals, ho faria just al revés. Verde agua (Minúscula, 2006), de Marisa Madieri, és una prosa d’una senzillesa potentíssima, un llibret excepcional.