Els paisatges narrats de Minúscula

Hi ha una col·lecció de l’editorial Minúscula que m’agrada molt. Es diu, amb encert, Paisajes narrados, perquè cada novel·la és com una miniatura preciosa, en la que els autors aconsegueixen copsar un indret del món, amb els seus colors, aromes i fresses particulars. La veritat és que només n’he llegit tres títols, però m’han semblat molt bons. Quin mar tan diferent del nostre, el Bàltic que vaig descobrir a Olas, de Eduard von Keyserling; quin aiguabarreig de cultures, quin amor per la vida i per la terra, a Verde agua, de Marisa Madieri; finalment, ara fa poc, un altre autor de Trieste (què els deuen donar allà, que escriuen així!). A La isla, de Giani Stuparich, he trobat una història sensible i mesurada: l’amor d’un fill i el seu pare, la serenor d’un home que s’enfronta a la mort mirant-la a la cara, i el comiat d’un mar i d’una llum que m’ha semblat veure mentre llegia.
Anuncis