La prosa de Gabriel Miró és elegant i preciosa, o potser preciosista. És un narrador poeta, que s’encanta en el que veu i acaba explicant poc, o lentament. Però cada paràgraf es paladeja, les paraules sorprenents, com rescatades d’un oblit pregon, van sortint al pas dels ulls. Un exemple:
Asaf descansó el cántaro en la caliente pedriza de la rambla, y quedóse mirando el camino que subía, socavado entre escombros y cardenchas, hasta la Puerta de los Esenios. El agua temblaba en los labios de la vasija, agua gozosa y penetrada de claridades; dentro tenía color de panal; y a veces se trocaba en azul de la mañana.
Gabriel Miró, Figuras de la pasión del Señor (Guadarrama, 1969).
Lector de fons 
Ara feia tres posts que no entrava al teu país. M’hi he trobat aquesta pàgina de Miguel d’Ors, un poeta a qui vaig conèixer personalment a Granada entre d’altres coses perquè era professor de la universitat i em va fer classes de Literatura. Infinitament més bon poeta que profe, deixem-ho així. Va venir al Col·legi major Albayzín i ens va recitar poemes. T’agraeixo la troballa internàutica. Fa que valgui la pena tot l’esforç de manteniment del bloc que fas. També prenc nota del llibre de Gogol. L’any passat vaig anar al TNC a veure una obra de teatre seva que va ser una meravella: La visita de l’Inspector. L’encarrego ja. Me l’has fet irresistible.
Gràcies, Ramon.
M’han parlat molt bé de “La visita de l’inspector”, es veu que era un fart de riure. Jo no l’he llegit, m’hi hauré de posar. M’alegra que et sigui útil l’enllaç d’Ors. I gràcies a tu per la visita…
Hi ha una obra, La visita del inspector, de J. B. Priestley, que és una altra meravella i no té res a veure amb la que vaig anar a veure jo al TNC i que es titula L’inspector, a seques. La de Priestley és molt, molt bona. Jo la vaig treballar amb un grup d’ampliació als primers anys de l’ESO, quan hi havia crèdits variables per triar i remenar i no sabíem com omplir-los…
Per cert, estic llegint una meravella. M’ho passo tan bé que friso per acabar-lo i poder fer un post donant-lo a conèixer… No dic res més.
Doncs sempre està bé saber-ho, Toni. Costa trobar textos de qualitat i divertits per treballar amb els nois. I ja diràs què és això tan bo que estàs llegint. Jo també friso per saber-ho!