Prohibit llegir abans d’haver viscut

S’hauria de prohibir llegir alguns llibres massa d’hora. Hi passem de costat o a través. I algunes pel·lícules també. S’hauria de posar l’etiqueta: no es pot veure o llegir abans d’haver viscut.

M’ha agradat la frase, per la seva claredat i encert. Quina raó en això de “passar de costat o a través”!. Però de vegades ja hem fet tard, sempre queda la possibilitat de la relectura profitosa… La cita tanca un capítol del llibre que ara estic llegint, El club dels optimistes incorregibles, de Jean-Michel Guenassia (Edicions 62, 2010), i també m’està agradant el llibre.

Lee y conducirás, no leas y serás conducido

Lee y conducirás, no leas y serás conducido. Sembla el títol d’un blog sobre llibres, però l’autora de la frase, vivint com vivia al segle XVI, no en va poder obrir mai cap. Si Santa Teresa de Jesús hagués viscut al segle XXI, i hagués dedicat temps a un blog, crec que hauria sigut molt bo. Perquè escrivia molt i bé, i amb gràcia.

On són les hores?

Sembla com si la calor de l’estiu hagués evaporat les estones que trobava per actualitzar el blog. La veritat és que, amb l’arribada de les vacances i d’altres novetats organitzatives, he estat entretingut en assumptes més reals que els virtuals. Però, una mica, ja ho tenia previst, això d’escriure menys al blog. Entre altres coses (més “altres coses” de les esperades), perquè volia reprendre la redacció d’una novel·la abandonada l’estiu passat, i llegir amb calma una llista de llibres pendents. Espero, d’aquí a pocs dies, penjar-la aquí mateix. Als habituals d’aquest país dels Kokamuskes els anuncio un ritme més pausat d’actualització. Estic de vacances!

Foto a http://www.flickr.com/photos/santi_rf/316375715/