Per no perdre els llibres ni el nord

Encara hi ha gent que manté el costum de estampar un ex-libris als volums de la seva biblioteca. Hi ha una raó pràctica, d’economia, per allò de no perdre exemplars (encara que el gravat de l’ex-libris, per bonic que sigui, té poques opcions si topa amb la desmemòria o la malícia). Però l’ex-libris, a més, té una altra funció. Tot sovint, el dibuix al·legòric i els cognoms del propietari van acompanyats d’un lema, que pot ser tota una declaració d’intencions, una manera d’entendre la vida. Un bon ex-libris ens recorda de qui és el llibre, però també com pensa. Tinc uns amics, i m’honora dir-ho, que han triat aquest lema: “Com una pinya”. I realment ho són: una família unida, ferma, que no perd els llibres ni el nord.

Una novel·la familiar

Quan vaig llegir Por donde sale el sol (Ciudadela, 2007) de Blanca García-Valdecasas, em va fer passar una bona estona. Després l’he recomanat moltes vegades, perquè és una novel·la familiar en la què predomina el to positiu i l’anècdota simpàtica, i està escrita en un castellà tan amable com l’argument. Costava de trobar, però he vist que ara fa poc l’han reeditat a Ciudadela.