Cósima

Una vegada, ara sembla que faci molt de temps, vaig parlar de tres veus femenines, italianes, per a mi captivadores. No fa gaire he descobert una altra autora per afegir a aquest grup selecte de narradores de la intimitat. A Cósima (Nórdica, 2007), Grazia Deledda sap polsar amb elegància les cordes del record, i la llengua literària es converteix en una caixa de ressonància que ens retorna vivències infantils, estampes de vida rural, escenes de guerra i de tensions familiars, i el naixement de l’amor i de la vocació d’escriptora. La cadència és serena i melangiosa, i molt bella.
Anuncis

La terra a vista d’ocell

nils_holgersson.jpgPotser heu vist Nòmades del vent, una pel·lícula exquisida que enamora els amants dels ocells (bé: i els amants dels paisatges, i els de la música, i els del bon gust). A mi em va fer xalar, però algunes escenes em van impressionar especialment: les oques remuntant rius poderosos, sobrevolant aiguamolls infinits, capejant tempestes salvatges… Vaig adonar-me que tot allò ho havia vist molts anys abans, en llegir les planes de El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia (La Magrana, 1992), de l’autora sueca i premi Nobel Selma Lagerlöf. Aquest llibre va ser escrit per ensenyar geografia als infants, però és una lliçó de bona literatura per a tots.