Sembla com si la calor de l’estiu hagués evaporat les estones que trobava per actualitzar el blog. La veritat és que, amb l’arribada de les vacances i d’altres novetats organitzatives, he estat entretingut en assumptes més reals que els virtuals. Però, una mica, ja ho tenia previst, això d’escriure menys al blog. Entre altres coses (més “altres coses” de les esperades), perquè volia reprendre la redacció d’una novel·la abandonada l’estiu passat, i llegir amb calma una llista de llibres pendents. Espero, d’aquí a pocs dies, penjar-la aquí mateix. Als habituals d’aquest país dels Kokamuskes els anuncio un ritme més pausat d’actualització. Estic de vacances!
temps
No tocar quarts ni hores
Quan era petit, es van popularitzar els rellotges digitals, un invent prodigiós que deia les hores amb seguretat i precisió tecnològica. Quan em vaig lligar al canell el meu primer rellotge amb pantalla de cristall líquid, vaig passar a una medició del temps matemàtica (les deu i vint-i-dos, les dues i quaranta-vuit, les divuit i trenta-nou i vint-i-sis segons), abandonant la imprecisa i raonable divisió en quarts d’esfera, que m’havia costat una mica de dominar. Ara, superada la febre alfanumèrica, m’agrada tornar a dir “ja és un quart d’onze!”, o “acabarem a tres quarts de tres”, o “vindré cap a quarts de set”. De vegades em diuen: “quina hora és aquesta? M’ho pots dir normal?”. Fins i tot n’hi ha (pocs) que ho demanen amb una mica d’enuig. Però jo no m’enfado. Penso: “Potser de petits també van tenir rellotge digital”. I torno a dir-ho en quarts, però si cal hi afegeixo hores, minuts i segons.Aprendre a escoltar amb Momo
Avui tinc poc temps. Momo (Alfaguara), de Michael Ende, és una interessant reflexió sobre la importància d’aprofitar bé el temps. En aquest apunt ràpid, però, m’agradaria recordar Momo com la nena que sabia escoltar. Quan el narrador descriu aquesta virtut de la protagonista, ens ensenya que s’escolta amb les orelles, amb els ulls, amb els gestos…
Lector de fons 