cinema

by

Prohibit llegir abans d’haver viscut

S’hauria de prohibir llegir alguns llibres massa d’hora. Hi passem de costat o a través. I algunes pel·lícules també. S’hauria de posar l’etiqueta: no es pot veure o llegir abans d’haver viscut.

M’ha agradat la frase, per la seva claredat i encert. Quina raó en això de “passar de costat o a través”!. Però de vegades ja hem fet tard, sempre queda la possibilitat de la relectura profitosa… La cita tanca un capítol del llibre que ara estic llegint, El club dels optimistes incorregibles, de Jean-Michel Guenassia (Edicions 62, 2010), i també m’està agradant el llibre.

by

Una edició acurada per a una bona invenció

És un llibre, i també és un còmic. La història, molt clàssica, està ben elaborada, amb una ambientació magnífica, que encantarà als afeccionats al cinema. Els personatges funcionen, com els rellotges i els autòmats de la narració. Però, el millor de tot, una edició acuradíssima, que el converteix en un llibre bonic, per passejar-hi la mirada: La invenció de l’Hugo Cabret (Cruïlla, 2007) de Brian Selznick.
by

Però què és millor, el llibre o la pel·lícula?

Amb alguna freqüència, en parlar de llibres que s’han adaptat al cinema, sorgeix la típica pregunta: “Però què és millor, el llibre o la pel·lícula?”. Jo crec que la qüestió no és de bon respondre, perquè està plantejada amb un punt d’impropietat. Comparar un llibre a una pel·lícula no és del tot possible: és com buscar semblances i diferències entre un sabor i un color, entre una melodia i un retrat, entre un record i un desig. Literatura i cinema són disciplines artístiques diferents, amb recursos i finalitats diversos. Evidentment, hi ha punts de contacte, analogies artístiques i tècniques. En tractar-se de narracions, ens podem plantejar si la història està més ben contada sobre el paper o en el cel·luloide, si els personatges els coneixem millor pels adjectius o per la mirada de la càmera. També és veritat que un llibre mediocre pot originar una gran pel·lícula, o que una magnífica obra literària es pot convertir en un film sense pena ni glòria. En aquest últim sentit, sí que podríem dir quin és millor, però perquè comparem el grau d’excel·lència que cadascun d’ells assoleix en el seu gènere.