El que tinc sobre la taula

Ara mateix hi ha tres llibres per llegir: Notes del capvesprol, d’en Josep Pla (per fi!), Ángulo de reposo, de Wallace Stegner (ni l’autor ni Asteroide em fallaran) i La playa de los ahogados, de Domingo Villar. Ah, i una tesi doctoral d’història que espera els meus comentaris engrescadors i, alhora, una crítica sincera.

També ronden per la taula les dades i estadístiques del blog: un parell d’anys en marxa, 230 posts, més de 30.000 visites (que no visitants)… bé, tota una experiència. Per completar el bodegó: un calendari Multifin de full per dia, un porta-retrats amb dues fotos de família, un clauer de pell, i un fil elèctric blanc, que per una banda arriba a un transformador endollat a la paret i per l’altra a l’ordinador en què ara estic escrivint. En el pla metafòric, reposen sobre la taula uns projectes que voldria portar a la pràctica: acabar una novel·la de mentida, començar una novel·la de veritat, i seguir amb un blog de literatura més sistemàtic i més per a joves. No sé si hi caben tantes coses, en una taula, ja veurem què cau a terra…

Lee y conducirás, no leas y serás conducido

Lee y conducirás, no leas y serás conducido. Sembla el títol d’un blog sobre llibres, però l’autora de la frase, vivint com vivia al segle XVI, no en va poder obrir mai cap. Si Santa Teresa de Jesús hagués viscut al segle XXI, i hagués dedicat temps a un blog, crec que hauria sigut molt bo. Perquè escrivia molt i bé, i amb gràcia.

Escriure llarg

Per a mi, l’estiu sempre ha sigut el temps d’escriure llarg: d’acabar bé els contes, de treballar a fons els articles, o de fer una novel·la. Durant el curs, només arribo a escriure curt: redactar una carta, contestar un mail, i (últimament) actualitzar el blog. Ja veurem què passa aquest primer estiu de Kokamuskes: si no puc escriure llarg, deixaré d’escriure curt.

Foto.