Per parlar de la pau, res millor que una bona guerra. L’afirmació pot semblar agosarada, però no ho és tant: només cal veure les iniciatives que han anat apareixent en l’actual centenari de la primera gran Guerra Mundial, la del 14. Per no caure en els mateixos errors que la van provocar, sembla que funciona ensenyar ben clar (i moltes vegades) les bestieses que la gent normal pot arribar a fer o consentir en nom d’ideals i d’interessos ben argumentats. Aquest any hem pogut esgarrifar-nos amb documentals, exposicions fotogràfiques, reedicions de llibres sobre el tema…
Ja fa un parell d’anys es va traduir per primera vegada al castellà un llibret que paga molt la pena: Compañía K, de William March (Libros del Silencio, 2012). Són 113 històries breus que mostren episodis de guerra dels membres de la companyia. La paraula és aquesta: mostren. Amb tot el realisme, sense gaires reflexions del narrador (de vegades sentim les dels protagonistes, vivint l’escena). Com una exposició de fotografies en blanc i negre, carregades de realisme i objectivitat. Molts absurds, moltes morts, molt dolor sense sentit. Després de llegir aquestes pàgines és difícil defensar la guerra, trobar-hi bellesa, idealitzar els herois. Veiem nois patint, persones joves amb la vida escapçada.
Us recomano la visita al web de l’editorial. A més de les típiques cites elogioses de veus amb prestigi, al final recull un grapat d’enllaços a ressenyes del llibre aparegudes a diferents mitjans i pàgines sobre lectura.
Lector de fons 