Combinar amb gosadia

Elemental, querido Chaplin (Minotauro, 2005) és una novel·la original. El seu autor, Rafael Marín, normalment conrea la ciència-ficció, amb èxit reconegut. Aquí, però, s’allunya dels seus paràmetres habituals i ordeix una història tot curiosa. La narració és emocionant, manté molt bé el ritme narratiu i desborda imaginació. És allò que en podríem dir un llibre-pel·lícula, perquè el tempo i els recursos narratius són més propis del cinema d’acció que de les novel·les. Però en aquests dies de mestissatges artístics, què s’hi ha de dir? El més curiós de tot és la barreja de personatges reals i de ficció que trobem al llibre (el títol ja permet intuir-ho). Fer coincidir en un mateix argument a Sherlock Holmes, Charles Chaplin i Einstein, és agosarat. Però amb una bona dosi d’humor i un plantejament encertat, l’autor aconsegueix un relat digne i entretingut.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s