by

Prendre notes (o la metamorfosi de les pàgines llegides)

He estat llegint un llibre tan bo, tan ple d’expressions encertades, que pensava: “has de començar a prendre notes, això de llegir sense quedar-te res ja no pot ser…”. Però no ho veig clar, perquè els llibres no els vull subratllar, i anar anotant-ho tot és una llauna. I, a més… què passa amb tot allò de bo que he llegit sense guardar-ne ni una ratlla? Quin remordiment! I ves per on, unes planes més endavant, el mateix llibre que provoca el conflicte em dóna una resposta preciosa. Aquesta sí que l’apunto:
Yo debería tomar notas. Y no las tomo. ¿Por qué guardar, retener? Confío en la metamorfosis de estas páginas leídas, ocurridas en mí. Ante un gran árbol o una fuente, uno no se preocupa de tomar notas. Se aprende en silencio y poco a poco – pues la lección es larga y el maestro paciente – a convertirse en un gran árbol – o al menos en una hoja – , o a convertirse en fuego – o al menos en una chispa.

Ho trobareu a Autorretrato con radiador, de Christian Bobin (Árdora, 2006). Quan l’acabi, us en dic alguna cosa més.

4 pensaments sobre “Prendre notes (o la metamorfosi de les pàgines llegides)”

  2. Àlex! Gràcies per la benvinguda. Trobar-te aquí ha estat molt bé, després d’una tornada al blog que s’ha allargat més del que em pensava. Tu has sigut més constant amb el cavall de rodes! Ja veurem com anem a partir d’ara, però em queden algunes lectures estiuenques per comentar, i pensaré en la recomanació de tardor que demanes.

  4. M’admires, doncs, Jesús. Jo no ho faig per diversos motius, i un d’ells és que em fa una mica de mandra (he trobat que la cita la justificava prou poèticament). N’hi ha d’altres, que no són tan tristos: la majoria dels llibres no són meus, i anar deixant les biblioteques marcades amb el meu record tampoc està bé. Per prendre notes, cal ser constant i ordenat. Però ho fas bé, potser sóc jo qui m’hi hauria de posar…

Deixa un comentari