Si llegiu aquest blog de tant en tant, ja sabreu que no parlo gaire dels nostres llibres. Però avui fa un any que va morir el meu amic
Xavier Fàbrega, company d’aventures literàries, i no me’n puc estar de recomanar-vos la lectura (o relectura) del nostre primer llibre:
Malalt d’ocells (Pagès Editors, 2002). En Xavier recomanaria que el compressiu, però aquesta broma era seva. Guardo una carpeta plena de retalls de premsa, de cartes inesperades, de mails d’amics i coneguts: un devessall de papers que han quedat lligats per sempre a la nostra il·lusió d’autors acabats d’estrenar. Els records d’aquells dies són d’uns pocs, però el llibre és per a tothom que el vulgui obrir. Avui, en recordar l’esgarrapada brutal d’ara fa un any, l’he tornat a prendre entre les mans, i he trigat poc a somriure. Creieu-me, és divertit.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Si llegiu aquest blog de tant en tant, ja sabreu que no parlo gaire dels nostres llibres. Però avui fa un any que va morir el meu amic Xavier Fàbrega, company d’aventures literàries, i no me’n puc estar de recomanar-vos la lectura (o relectura) del nostre primer llibre: Malalt d’ocells (Pagès Editors, 2002). En Xavier recomanaria que el compressiu, però aquesta broma era seva. Guardo una carpeta plena de retalls de premsa, de cartes inesperades, de mails d’amics i coneguts: un devessall de papers que han quedat lligats per sempre a la nostra il·lusió d’autors acabats d’estrenar. Els records d’aquells dies són d’uns pocs, però el llibre és per a tothom que el vulgui obrir. Avui, en recordar l’esgarrapada brutal d’ara fa un any, l’he tornat a prendre entre les mans, i he trigat poc a somriure. Creieu-me, és divertit.
Abans d’ahir, vaig tornar a agafar “Malalt d’ocells”, recordant el vostre primer llibre, i tampoc vaig tardar gaire a somriure, recordant amb carinyo, sobretot l’entrevista que us varen fer per la radio i us van posar el “cant” (no sé si és el concepte) de varis ocells, i endevinar quin ocell era és el que us tocava dir. La guardo amb molt de carinyo, i aquests dies un record especial per en Xavier. Sedes
És veritat! Quan ens van parlar de “prova sorpresa”, tot un plegat vam començar a sentir esgarrifances. Sort que ens els van posar fàcils. Mira que si en el nostre minut de fama fem el ridícul…
Retroenllaç: El dia dels ocells « El país dels Kokamuskes
Retroenllaç: Lectures per a amants de la natura « El país dels Kokamuskes