Dubtes sobre el llibre electrònic

Jo diria que sóc un defensor del llibre electrònic. Si no fos perquè encara són un pèl cars, i l’oferta dels títols que acostumo a llegir encara és minsa, en demanaria un als Reis. M’agradaria ser pioner, i si m’estimo més esperar, és per estalvi i prou. Em sembla un progrés que ha de resultar comodíssim, per molts motius: poder dur a sobre tants de llibres en un de sol; anotar-los sense fer-los malbé; o copiar-ne fragments amb una sola passada del punter. Segueixo amb molt d’interès els comentaris que surten al blog d’un editor vallenc. Però, tot amb tot, hi ha aspectes del llibre electrònic que encara no em sé imaginar. Com ho faré per deixar un bon llibre a un bon amic? O per reclamar-li si no me’l torna… On hi posaré l’ex-libris? Una bona novel·la farà molt poca fila, com a regal d’aniversari… L’arxiu es podrà embolicar amb estampats de fantasia? Podré parlar amb un llibreter sense remordiments de consciència? Per no parlar d’altres aspectes més sentimentals, com l’olor del paper o el petarrelleig de les pàgines passades amb el polze… Ja caurà, però serà un canvi!

Anuncis

8 pensaments sobre “Dubtes sobre el llibre electrònic

  1. Hola Ramon;

    jo crec que la lectura electrónica és una bona manera d’estalviar i de trobar-ho tot a la xarxa en un moment, però que en cap cas ha de pretedre substituir la lectura “tradicional” (acabarem dient-li així), i que és un escaló de fusta podrida en l’escala de l’evolució i modernització humana;
    no em sembla necessari per res del món i complica una activitat en general lliure de tanta logística.
    S’acabarà convertint en una pijada més que no ajudarà gens a que la gent llegeixi, en la meva opinió.

    Una abraçada i fins aviat!

  2. Interessant debat. Tinc opinions contradictòries. Crec entendre els avantatges que ens ofereix la tecnologia però també em sap greu perdre algunes coses inherents a un llibre. Coexistència? per què no? que cada llibre dels de tota la vida permeti una descàrrega del mateix títol de franc (o a un preu simbòlic).

  3. Primer de tot, gràcies per enllaçar-me com a llibretera.
    Jo també tinc opinions contradictòries personals i professionals.
    Personals, jo sóc una enamorada del llibre com a objecte i valoro molt les bones edicions i el que contenen. No podria viure en una casa en què els llibres no hi fossin presents.
    El llibre electrònic el veig molt útil en l’àmbit acadèmic, de recerca… però llegir el petit príncep en un llibre electrònic?
    Com a professiona, llibretera, no ens quedarà més remei que posar-nos al dia, malgrat estic convençuda que estem condemnats a desaparèixer. Com a producte tecnòlogic no podrem competir amb les gran cadenes de distribució. Pel que fa les descàrregues no acabo de veure quin paper tindrem les llibreries (o algú es pensa que no es piratejaran els llibres?). De moment poc pràctic perquè no tindràs tres lectors diferents segons l’editorial, un llibre digital hauria de servir-te per llegir-ho tot. Quin paper tindrem els llibreters, els editors… i la literatura… ningú m’ha donat una resposta que em convenci.

  4. La meva resposta és personal, disculpeu l’anècdota i l’estil jo-jo, però entenc que ve al cas. Jo editaré l’any vinent un llibret en format electrònic, a una col·lecció que neix electrònica d’arrel, com és la de Libro de Notas. Hi haurà opció a comprar el llibre en format romàntic, que diria en Jo el camaleó, per mitjà de Bubok. Em fa il·lusió, i alhora no puc sustreure’m a la impressió de ser un traïdor a les llibreries. Poc o no res en diners reals, perquè és un llibret de poesia (pocs lectors) per llegir en família adults i menuts (pocs lectors) a un preu d’1 € (i encara voluntari!). Però costa, el pas simbòlic és fort. No cal dir que jo hi he posat la mateixa dedicació que poso als llibres de paper i canal tradicional i si alguna de les poques que editen llibres de l’estil hagués mostrat interès, jo feliç. I així i tot, costa.

    Quant al lector com a aparell, jo crec que trigaré a tenir-ne un. La llista de formats morts abans d’hora (pensem a les pel·lícules) és molt llarga. Compro 100 llibres en ePub i d’aquí deu anys no hi ha lector? M’estimo els meus llibres, no podria suportar-ho…

  5. Sens dubte, és un gran avenç. Però jo no m’imagino llegir un llibre en una pantalleta, sóc més “tradicional” i ja m’he avesat a fer-ho en un tros de paper. Segur que tindrà tirada, però jo no me’l compraria pas…

  6. A mi em sembla, que totes les preguntes que fas contesten la qüestió (ves quina paradoxa, unes preguntes que responen!). Em declaro romàntic del llibre de sempre. M’agraden tan per fora que no imagino deixar de tenir-ne. Quina merda de biblioteca seria una d’electrònica? M’encanta tot el que s’ha dit aquí. No desapareixeran els llibres de sempre com no han desaparegut les plumilles de tinta xinesa amb què faig lletra gòtica… Però potser seran tristos llibres residuals… Però llibres al cap i a la fi. La pantalleta no és un llibre sinó un suport fred i nu, sense art ni poesia. En fi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s