Amb Un bárbaro en el jardín (Acantilado, 2010), de Zbigniew Herbert, he après moltes coses. Algunes les sabia, moltes altres no, m’han interessat totes. M’ha agradat com les explica l’autor polonès, amb una subjectivitat molt sensible i unes descripcions amb molt de relleu, sempre amb “una nota de color”, que es diu en el periodisme d’avui en dia. Si m’hagués de quedar dos capítols, triaria el que parla dels constructors de catedrals i el judici en defensa (sí, sí), dels Templers. Però em costaria deixar els altres: les pintures rupestres de Lascaux, el duomo d’Orvieto, els bons homes i les seves guerres, i més…
Lector de fons 
Seguint el teu consell, ja he comprat El tren fantasma… I ja tinc ganes de començar-lo però estic a mitjes amb una biografia de JH Newman i no la vull deixar.
M’apunto les noves recomanacions: no deixis d’escriure-les!
L’altre dia em va caure a les mans “Helena o el mar del verano” també d’acantilado y encara em dura l’emocionada… N’he fet un post.
Apasiau!
Deu ser bo, aquest que dius. Espero que t’agradi el d’en Theroux.