Una vegada, ara sembla que faci molt de temps, vaig parlar de tres veus femenines, italianes, per a mi captivadores. No fa gaire he descobert una altra autora per afegir a aquest grup selecte de narradores de la intimitat. A Cósima (Nórdica, 2007), Grazia Deledda sap polsar amb elegància les cordes del record, i la llengua literària es converteix en una caixa de ressonància que ens retorna vivències infantils, estampes de vida rural, escenes de guerra i de tensions familiars, i el naixement de l’amor i de la vocació d’escriptora. La cadència és serena i melangiosa, i molt bella.Cósima
Una vegada, ara sembla que faci molt de temps, vaig parlar de tres veus femenines, italianes, per a mi captivadores. No fa gaire he descobert una altra autora per afegir a aquest grup selecte de narradores de la intimitat. A Cósima (Nórdica, 2007), Grazia Deledda sap polsar amb elegància les cordes del record, i la llengua literària es converteix en una caixa de ressonància que ens retorna vivències infantils, estampes de vida rural, escenes de guerra i de tensions familiars, i el naixement de l’amor i de la vocació d’escriptora. La cadència és serena i melangiosa, i molt bella.
Lector de fons 
Doncs mira, acaba de publicar-se en català La mare. L’ha publicat una editorial que coses molt interessants Adesiara. Quan va arribar el llibre de seguida em va cridar l’atenció.
Gràcies per la informació. Miraré el catàleg de l’editorial que comentes. És el primer llibre d’aquesta autora que es tradueix al català?
Jo diria que sí, com a mínim que sigui trobable. Adesiara publica poquet però molt bé. Aquest estiu vaig llegir L’exclosa la primera novel·la de Pirandello.
No coneixia l’autora, en prenc nota.
És un plaer passar pel blog
L’Espolsada: ja he passat per la web d’Adesiara, ara caldrà veure si m’animo amb algun dels títols. Però… no crec que pugui acostar-me a Les Franqueses a fullejar-los. Llàstima.
Gloria Maria: gràcies, igualment tenir visites.