Un llibre còsmic de veritat

Després de llegir aquesta recomanació, no vaig dubtar-ho gens: havia d’aconseguir com fos Còsmic (Cruïlla, 2009), de Frank Cottrell Boyce. Una vegada més, he agraït el bon ull del conseller. Com que la seva ressenya és prou clara, seré molt breu: en Frank Cottrell ha escrit una perfecta novel·la infantil d’aventures, amb elements de ciència ficció; alhora, ha fet un exercici brillant d’humor, exemplar en l’ús del diàleg i les descripcions (quines comparances tan genials!), i carregat de valors. Però sobretot, com diu a la dedicatòria, ens ha regalat un llibre inoblidable “sobre la màgia de ser pares”. Ah, i és un fart de riure. Còsmic, de veritat!

Editorials que enamoren

Per celebrar el post 201, aquesta serà una entrada especial. Un comentari de la Kweilan al post d’ahir ha provocat la nota d’avui. Entre els lector empedreïts que visiteu el blog, estic segur que molts podríeu dir una o dues (o tres) editorials que us tenen el cor robat. Jo en faria una llista més o menys llarga, però em perdria l’oportunitat de deixar-vos dir, i de veure si coincidim. Tinc ben clar que moltes vegades sí: em penso que encertaria les preferències de la Fe, i d’en Txeiks, i potser de tu mateix… i de molts altres (que ningú se senti oblidat, però tinc la feinada pendent d’actualitzar tants enllaços bons…). Digueu, digueu! Després en faré un post amb una llista maca. Jo ja em vaig estrenar ahir amb Minúscula.

Els paisatges narrats de Minúscula

Hi ha una col·lecció de l’editorial Minúscula que m’agrada molt. Es diu, amb encert, Paisajes narrados, perquè cada novel·la és com una miniatura preciosa, en la que els autors aconsegueixen copsar un indret del món, amb els seus colors, aromes i fresses particulars. La veritat és que només n’he llegit tres títols, però m’han semblat molt bons. Quin mar tan diferent del nostre, el Bàltic que vaig descobrir a Olas, de Eduard von Keyserling; quin aiguabarreig de cultures, quin amor per la vida i per la terra, a Verde agua, de Marisa Madieri; finalment, ara fa poc, un altre autor de Trieste (què els deuen donar allà, que escriuen així!). A La isla, de Giani Stuparich, he trobat una història sensible i mesurada: l’amor d’un fill i el seu pare, la serenor d’un home que s’enfronta a la mort mirant-la a la cara, i el comiat d’un mar i d’una llum que m’ha semblat veure mentre llegia.

Una introducció a la màfia

Gairebé sense buscar-la, una troballa sorprenent. Gràcies al consell d’un bon amic i bon lector, entre un títol llaminer i un llibre prometedor triats per mi, vaig agafar-me El día de la lechuza, de Leonardo Sciascia (Tusquets, 2008). Me l’he llegit en poques hores, i m’ha fet el mateix efecte que un flash disparat sense avisar. Amb una força tremenda se m’han gravat a les retines la bona gent de Sicília, la dolenta, el drama de la màfia, la comèdia dels mals polítics, i la tragèdia dels herois que creuen i lluiten per la justícia, de vegades tan reals i tan ignorats. De Sciascia n’havia sentit parlar: ara que l’he llegit, sé que escriu molt bé. M’ha encantat la seva revelació final, quan parla de l’escriptura com a simplificació, reducció del text a l’essència literària. Jo sempre he pensat que l’art d’escriure és l’art d’esporgar!

Una altra delícia de la narrativa nord-americana

Un altre parèntesi llarg, i ja en van uns quants… Però, primum vivere, deinde blogare, que hauria dit Aristòtil en algun dels seus posts (perquè si fos d’ara, tindria blog, no?). La lectura no l’he abandonat tant, i puc dir que el primer regal d’aquest Sant Jordi es mereix un 10: Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008. Una editorial amb punteria finíssima!). Un 10 ben guanyat: perquè és un llibre divertit, molt divertit; i a l’hora tendre, i a l’hora humà; i tan ben escrit… Potser em predisposa el record d’altres delícies de la narrativa nord-americana: Van venir com orenetes, La comèdia humana, o Matar un rossinyol, sense pensar-m’ho gaire. Comparteixen el narrador infantil, l’ambientació rural, una galeria humana igual d’atractiva, i unes anècdotes senzilles explicades amb mestratge narratiu.

Les adquisicions d’aquest any

Podria semblar que m’he passat els últims dies llegint les novetats de Sant Jordi, oblidant els lectors d’aquest blog. Què fresc! Doncs no, llegir he llegit molt poquet, i escriure… gens! Ja ho heu comprovat els que em demanàveu per les adquisicions de la diada. Però han vingut dos dies de festa i he tingut prou temps, ja us poso al dia. Finalment, per un camí o per un altre, a casa han arribat: la Divina comèdia de Dante, en la edició bilingüe de Joan F. Mira (Proa, 2000). N’he llegit tres o quatre pàgines a l’atzar, i m’ha fet venir ganes d’estiu (me’l reservo). També m’ha fet il·lusió firar-me Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008). I, de propina, dos llibres més: La isla, de Giani Stuparich (Mínúscula, 2008. Aquesta editorial m’ha decebut poques vegades) i Narciso negro, de Rumer Godden, una autora que he descobert fa poc. Ja aniré explicant com ho trobo tot. Pla, Rodoreda i Sales hauran d’esperar a l’any que ve. O potser no tant, ves a saber.

Llibres que m’agradarien per Sant Jordi

I doncs, quins llibres m’agradarien per Sant Jordi? En tinc uns quants de clissats, gràcies als consells de bons amics. Per exemple, fa temps que vaig al darrera de les Notes del capvesprol d’en Josep Pla (Destino, 2001). O la Divina comèdia de Dante, en la edició bilingüe de Joan F. Mira (Proa, 2000). Per no parlar del temptador estoig amb la Narrativa completa de Mercè Rodoreda (Edicions 62, 2008). I posats a demanar exquisideses, encara hi afegiria les Cartes completes entre Mercè Rodoreda i Joan Sales. Finalment, i amb moltes ganes, perquè me n’han parlat molt bé, Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008).

Un o altre caurà. Tots no ho crec: la sobrietat és virtut, i la paciència també. Sense oblidar que hi ha crisi…