Comentaris a l’obrador

La #naturaurbana és només un dels motius que han provocat que el País dels Kokamuskes rutlli a mig gas (o vagi baixant en punt mort, que ja no ho sé). Hi ha altres raons, no totes tan lloables –no m’enganyo–, però algunes les puc explicar una mica: estic llegint amb molta fruïció i menys temps la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, que és llarga i interessantíssima. Suposo que aviat arribarà el dia de comentar-la aquí. Després venen les Cartes a Màrius Torres, que són d’un gruix similar. Els comentaris dels llibres de la segona meitat de 2011 (només els que em van agradar, els altres no els esmento) els tinc a l’obrador: si això fos una fleca, diria que estic esperant que pugi la massa. La veritat és que alguns dels llibres eren curtets, i potser per això els comentaris han de ser més precisos i encertats, arribar a l’essència. Per a fer dentetes, us diré que són Mi abuelo, el Premio Nobel, de José Julio Perlado; Una temporada para silbar, d’Ivan Doig; El mal del ímpetu, d’Iván Goncharov; El mar y el veneno, de Susaku Endo; i Correr, de Jean Echenoz. Atenció a les editorials, perquè retraten els meus gustos, i goso dir que parlen bé del meu paladar (o dels meus assessors): Funambulista, Libros del Asteroide, Minúscula, El ático de los libros i Anagrama.

Natura urbana

Avui comença a caminar una iniciativa en la qual he col·laborat amb el meu granet de sorra (caminar, ja fa dies que camina: avui estrenem el blog). Es diu #naturaurbana, i aquest no és el lloc d’explicar-la, que per això hem fet una web: parla d’ocells, i de natura ben aprop, i de saber-la mirar… visiteu-la! www.naturaurbana.cat

La foto és meva, com la menjadora i el pati interior. El tallarol no.

 

 

Bon Nadal!

Bon Nadal! Bon any nou! Que els Reis us portin tot el que us mereixeu!

Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 21 de desembre de 1974. Cartes completes (1960-1983), Club Editor, 2008.

Un llibret rodó de Truman Capote: Niños en su cumpleaños

De Niños en su cumpleaños, de Truman Capote (Nórdica Libros, 2011), m’ha agradat el final, i encara més el principi. I el que queda enmig, que no és gaire, perquè es tracta d’un relat prou breu. L’ambientació està molt aconseguida (Alabama, sud profund, 1947); l’encert a l’hora de reflectir el món interior dels nens, que és total; la història d’amor adolescent: portentosa, per subtil i benhumorada; i en tan poques ratlles, que sembla que no hi pugui dir res, diu de tot i ho fa molt bé, sempre narrant, sense parar. És a dir, que m’ha agradat tot, un llibret rodó.

Un poema de novembre: Abendlied, de Màrius Torres

El cel té una blavor de miosotis. Rosa,

un núvol ens amaga el sol ponent;

i la mà freda de la tardor posa

una mica d’or a les ales del vent.

O tarda clara de novembre! Lent,

el dia mor en cada cosa.

 

Una boira poc densa flota, vaga

i violeta en un fondal humit.

Un toc de campana, eixamplant-se, naufraga

a les riberes de la nit.

Jo sento en el meu pit

alguna cosa que, com en el món, s’apaga.

 

Llavors, a fer-me companyia,

arriba de molt lluny un cant de melangia,

missatge d’Ariel.

La tarda pren una ànima de violoncel.

I flors mig adormides i anònimes perfumen

el capvespre i la música de Schumann.

Novembre, 1938

(Màrius Torres, Poesies i altres escrits, Edicions 62, 1993).

 

Un bon exercici per a les tardes curtes de novembre: sortir a veure el caient del dia, i retenir colors, aromes, alguns sons distants… sensacions del capvespre. Compareu-les després amb aquests versos delicats, degustant cada imatge encertada. I, si pot ser, escolteu l’Abendlied de Schumann (aquí, amb arranjaments de Pau Casals). Llavors, tal com el poeta us ha fet imaginar, la tarda prendrà de debò, una ànima de violoncel.

Mots i maons

Estalviar maons o mots, és la jugada més noble i austera del constructor i del versificador. Aquell, component la casa; aquest, edificant un poema. Cap casa ni cap poema no han de fer riure ni plorar una vegada signats i datats. El darrer cop de mà: lluors, gerdors i flaires, deixeu-los al sant esperit.

J. V. Foix, a Mots i maons o cascú el seu, mostra un apassionat interès i un bon coneixement dels corrents arquitectònics del seu temps, i lliga l’art poètica i l’arquitectònica amb l’encert que heu pogut llegir a les ratlles de dalt. Segurament hauria gaudit amb 48h Open House BCN, que aquest cap de setmana ha celebrat amb èxit creixent la segona edició. Tot i que –suposo– hauria titulat la iniciativa en català…

Lectures per a amants de la natura

Fa uns mesos vaig elaborar una tria de títols que poguessin agradar a un jove naturalista i bon lector. Em va quedar una selecció de lectures per a amants de la natura (o això crec). Evidentment, té els inconvenients de totes les llistes: alguns hi trobaran a faltar títols, d’altres en veuran de sobrants, i és massa general. La seva la vaig personalitzar una mica, perquè penso que les recomanacions sempre són millors si es fan a mida. Però ara que s’acosta el dia dels ocells (aquest cap de setmana) la recupero una mica retallada i l’ofereixo a qui pugui interessar. Aviso que la temàtica natural no té sempre el mateix pes: pot estar al centre, o ser el paisatge, o una de les afeccions del personatge principal. No sempre serà una natura vista amb ulls científics, però ser-hi, hi és. A mi, personalment, m’agraden els que la combinen amb el sentit de l’humor (i n’hi ha uns quants, a qui vulgui li puc dir).

• Karen Blixen (Isak Dinesen), Lluny d’Àfrica
• Forrest Carter, Montañas como islas
• Kenneth Cook, El koala asesino
• James O. Curwood, Kazan el gos llop
• Miguel Delibes, uns quants (El camino, Las ratas, Mi vida al aire libre, Diario de un cazador…)
• Gerald DURRELL, un bon grapat (La meva família i altres animals, Cuques i altres parents, Terra de murmuris, Los sabuesos de Bafut…)
• Wenceslao Fernández Flórez, El bosque animado
• Kenneth Grahame, El vent entre els salzes
• James Herriot, Totes les criatures grans i petites
• Jaqueline Kelly, L’evolució de la Calpurnia Tate
• Joseph Kessel, El lleó
• Rudyard Kipling, El llibre de les terres verges
• Jon Krakauer, Cap a terres salvatges
• Selma Lagerlöf, El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia
• Jack London, Ullal blanc i La crida del bosc
• Miguel Martín, Peñagrande
• Farley Mowat, Els llops no ploren
• Horacio Quiroga, Cuentos de la selva
• Josep Maria de Segarra, Els ocells amics


Potser no queda bé fer-ho, però tampoc està malament. Jo us recomano el Malalt d’ocells (Pagès Editors, 2002) que vàrem escriure amb en Xavier Fàbrega… ara ja fa gairebé 10 anys!